Fes click aquí per tornar a la pàgina d'inici

Educantgos - Educació canina a Lleida

Agressivitat

Un comportament agressiu es dóna com a resposta a una amenaça o a un atac. A la vida salvatge, l'agressivitat té diverses funcions: treure el màxim profit dels recursos i reduir les conseqüències negatives, augmentar la probabilitat de supervivència i també actua com una conducta apresa.

Gos agressiu per protecció del menjar

Un gos agressiu pot emetre diverses senyals, com per exemple mossegar, tirar-se a sobre d'un altre gos o persona, ensenyar les dents, grunyir, mirada fixa, etc.

Si l'atac es produeix sense haver emès cap de les senyals esmentades anteriorment, es pot concloure que aquest gos té alguna malaltia (per exemple del sistema nerviós central) o que actúa en base a l'experiència, és a dir, ha après que mostrar les senyals no evita l'amenaça però, en canvi, l'atac si. Per aquest motiu ataca sense avisar.

Fent una enquesta a propietaris de gossos, s'obté que el 70% de les conductes indesitjades estan relacionades amb l'agressivitat. Els mascles adults i sense castrar són els que tenen més tendència a mostrar aquests tipus de comportament. A part del sexe i les hormones, l'agressivitat també està afectada per la genètica, l'aprenentatge i l'estat de salut.

Gos agressiu mossegant pantalons

D'aquesta manera, races guardianes o relacionades amb llops tenen més tendencia cap a conductes agressives. En canvi, races per la recuperació de peces de caça es van seleccionar per reduir l'agressivitat.

Pel que fa a l'aprenentatge, pot augmentar la tendència agressiva una mala socialització o diverses experiències, com per exemple reforçar la conducta agressiva (carícies, estirades de corretja, etc) o entrenar-lo per ser agressiu.

Per últim, problemes endocrins, lesions cerebrals, intoxicació, epilèpsia, deteriorament visual o auditiu o malalties que causen dolor, també poden augmentar els comportaments agressius.

Tipus d'agressivitat

- Per dominància: majoritàriament es dóna en mascles no castrats, comença a partir dels 6 mesos d'edat i va augmentant fins als 2 anys. Es crea un conflicte amb els membres de la familia en situacions de càstig, pel menjar, una joguina, manipulació, mirada directa, etc.

- Per por: es produeix quan una persona s'apropa o toca al gos. Es dóna per igual en ambdós sexes; probablement és causat per factors genètics, mala socialització o experiències traumàtiques anteriors.

- Territorial: es produeix quan un desconegut s'apropa on el gos considera que és el seu territori. Majoritàriament es desenvolupa en mascles sense castrar d'entre 1 i 3 anys.

- Per protecció de recursos: cap a persones quan li volen treure al gos una joguina o menjar.

- Depredadora: cap a persones, altres gossos o espècies animals que estan en moviment. Es dóna per igual en ambdós sexes, però és més freqüent en races seleccionades per perseguir preses o per caça major.

- Redirigida: el gos es mostra agressiu davant d'un estímul diferent del que ha desencadenat la conducta. Els casos més freqüents on es produeix són quan s'intenta interrompre una baralla o quan el gos té agressivitat territorial.

- Per joc: el gos no té inhibida la mossegada, possiblement a causa d'un deslletament prematur de la mare.

- Maternal: es dóna quan una persona s'acosta a una femella lactant o en pseudogestació ("embaràs psicològic"), sobretot si ha estat mal socialitzada.

Agnès Domínguez Muñoz, educadora canina.

Telèfon: 630664749 // 667208934

Email:

Fes click per enviar-nos un correu electrònic